Àcid – viquipèdia, l’enciclopèdia lliure specjalizacja z gastroenterologii

#######

La teoria àcid-base gas bloating back pain de Brønsted-Lowry no és suficientment àmplia per comprendre tots els casos de comportament àcid de les substàncies, ja que és limitat a les reaccions amb intercanvi de protons. Hi ha substàncies que no tenen hidrogen i tenen comportament àcid, per exemple el diòxid de carboni, CO 2, o el triòxid de sofre, SO 3, es comporten com àcids, ja que en presència d’ òxids bàsics, com ara l’ òxid de calci, CaO, o l’ òxid de sodi, Na 2O, en absència de dissolvent i, per tant, sense transferència de protons, reaccionen per a formar sals, el carbonat de sodi, CaCO 3 o el sulfat de sodi, Na 2SO 4, per exemple. Les reaccions podem representar-les amb les següents equacions químiques:

Aquestes reaccions impliquen la cessió parcial, mitjançant enllaç covalent datiu, d’una parella d’ electrons d’un àtom d’ oxigen a un altre àtom i Gilbert Newton Lewis enuncià l’any 1923 [5] i desenvolupà l’any 1938 una teoria més general d’àcids, segons la qual un àcid és tota substància, molecular o iònica, que pot acceptar un parell d’electrons.

La major o menor electronegativitat d’algun dels àtoms en un compost determina el seu caràcter àcid. L’afinitat pels electrons d’un àtom combinat es coneix com electrofília i, inversament, la tendència a cedir electrons es coneix com nucleofília. Un compost pot imaginar-se format per la combinació d’un radical electròfil electricity lessons ks1 amb un radical nucleòfil i les reaccions poden suposar-se produïdes pel desplaçament d’un radical electròfil o nucleòfil dèbil per un altre de més fort. Aquests conceptes permeten l’explicació de moltes reaccions orgàniques.

La teoria de Lewis elimina la posició única del protó en la teoria de Brønsted-Lowry però els àcids en aquesta teoria no ho són en la de Lewis, que assigna aquest caràcter al protó. Així en la teoria de Lewis l’àcid clorhídric, és la combinació de la base Cl – amb l’àcid H + i quan reacciona amb l’aigua, que és una base, es produeix un desplaçament de la base Cl -, més dèbil, per la base més forta H 2O. [6] Constant d’aciditat o acidesa electricity 101 pdf [ modifica ]

Els àcids que no presenten oxigen en la seva estructura s’anomenen àcids binaris o hidràcids. Estan formats per molècules on l’ hidrogen es troba enllaçat mitjançant un enllaç covalent a un àtom d’un element químic molt electronegatiu ( halògens, sofre,…) per la qual cosa l’enllaç està molt polaritzat i es romp fàcilment donant lloc a la dissociació de l’àcid. A les figures adjuntes hi ha els més importants. Els àcids binaris estan formats per un no-metall, concretament F, Cl, Br, I, S, Se i Te, i hidrogen. No contenen oxigen en la molècula.

Els oxoàcids són composts inorgànics on un àtom central electronegatiu es troba enllaçat mitjançant enllaç covalent a diversos oxígens que amb enllaços dobles i simples completant les valències de l’àtom central. Els oxígens que es troben enllaçats mitjançant un enllaç simple a l’àtom central s’enllacen també a un àtom d’ hidrogen. Aquest enllaç està molt polaritzat la qual cosa fa que sigui bo de dissociar. Els oxoàcids en la molècula, contenen hidrogen i oxigen.

Com que a la natura no hi ha jaciments d’àcids inorgànics cal produir-los industrialment. Els tres àcids inorgànics més importants electricity how it works s’obtenen segons els mètodes que es detallen a continuació. La resta d’àcids s’obtenen generalment per reacció d’una de les seves sals amb àcid sulfúric, com ara l’ àcid fosfòric, H 3PO 4, que s’obté per reacció de la fosforita amb àcid sulfúric del 70-75%

• Àcid sulfúric, H 2SO 4. L’àcid més important des del punt de vista industrial és l’ àcid sulfúric que s’obté actualment mitjançant el mètode de contacte a partir de sofre que s’oxida per a donar triòxid de sofre emprant catalitzadors de platí i pentaòxid de vanadi a uns 500 °C de temperatura. Després el triòxid de sofre es fa reaccionar amb aigua per a donar àcid sulfúric concentrat.

• Àcid nítric, HNO 3. Existeixen diversos mètodes per a la síntesi d’ àcid k electric bill statement nítric. Actualment predomina el mètode Ostwald, establert pel químic alemany Wilhelm Ostwald, en el qual l’oxidació de l’ amoníac es provoca mesclant-lo amb excés d’ aire. L’aire s’insufla en cremadors a través de malles tènues de platí, a una temperatura d’uns 780 °C i a pressions de 8 atm. Els vapors d’òxid de nitrogen que es formen es refreden en bescanviadors de calor fins a 20 °C i es dissolen en l’aigua de condensació. Posteriorment, passen a unes torres d’absorció àcida on són rentats amb aigua i oxidats amb aire.

• Àcid clorhídric, HCl. L’ àcid clorhídric és un producte industrial molt interessant que es pot obtenir mitjançant dos processos. Un primer procés aprofita la reacció directa de l’àcid bp gas prices ny sulfúric concentrat i clorur de sodi, NaCl, a una temperatura de 150 °C. La reacció es produeix en uns forns especials dels quals surt el clorur d’hidrogen gasós, amb el sulfat i l’hidrogenosulfat de sodi com a subproductes. El segon procés és més corrent i dóna un producte més pur. Aprofita l’alt grau d’afinitat entre l’ hidrogen, H 2 i el clor, Cl 2. En cambres de combustió, refrigerades amb gas vs diesel rv aigua, els dos gasos es cremen amb una flama que assoleix temperatures d’uns 2 600 °C. Seguidament, el vapor de clorur d’hidrogen que s’obté d’aquest procés es refreda, tal com succeeix en el primer tipus de procés, i posteriorment es dissol en aigua, la qual cosa genera quantitats considerables de calor. [10]

• Àcid sulfúric, H 2SO 4. L’àcid sulfúric és l’àcid que s’empra en major quantitat, s’empra en la indústria química per a la preparació d’altres àcids, de sulfats i de carbonats. En la producció de pintures, sulfonació de greixos, en la indústria tèxtil, en la refineria del petroli, en la producció de ferro i acer, en els acumuladors de plom i en la fabricació d’ explosius.

• Àcid clorhídric, HCl. S’empra en la indústria tèxtil, en la dels colorants, per a la neteja dels metalls en la indústria del galvanitzat i de l’ estanyat, per a la manufactura l’ alambres, en el procés de gravat, en la fabricació de dextrosa, gelatina i sabons, en la purificació d’arenes i argiles per a la fabricació de porcellanes i en l’elaboració de clor, clorurs i derivats. [11]

Molts d’àcids carboxílics tenen noms comuns electricity and circuits test derivats de mots grecs o llatins que indiquen les seves fonts naturals. L’ àcid metanoic s’anomena àcid fòrmic (del latí, formica o formiga). L’ àcid etanoic s’anomena àcid acètic (del llatí, acetum o vinagre). L’ àcid butanoic és un dels responsables de l’olor de la mantega rància, car el seu nom comú és àcid butílic (del llatí, butirum o mantega). L’ àcid hexanoic és un dels composts associats amb l’olor de les cabres, d’on prové el nom comú, àcid caproic (del llatí, caper o cabra). L’ àcid pentanoic, amb una olor entre la de la mantega rància i el de les cabres s’anomena british gas jokes àcid valèric (del llatí, valerum o fort). L’ àcid octadecanoic pren el seu nom comú d’àcid esteàric, de la paraula grega estear, grumeig).

Els àcids fòrmic i acètic tenen un marcat olor agre i un gust característic. Els àcids que tenen de quatre a vuit carbonis tenen olors excepcionalment desagradables. Tanmateix, per repulsius que puguin ser, en petites concentracions milloren molts d’aromes, és el cas del formatge Roquefort que no podria elaborar-se sense àcid valèric. Els cans poden distingir molt bé les mescles d’àcids carboxílics de baixa massa molecular que produïm els humans en el nostre metabolisme. Com que les proporcions de cada àcid són lleugerament diferents per a cada individu i es troben a la pell, els cans poden seguir els rstres de les persones. [13] Nomenclatura [ modifica ]

La pluja àcida és el fenomen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals. La pluja normalment presenta un pH d’aproximadament 5,6 (lleugerament àcid) a causa de la presència del CO 2 atmosfèric, que forma àcid carbònic, H 2CO 3. Es considera que és pluja àcida si presenta un pH inferior a 5, i pot arribar al pH del vinagre (pH 3).

Els causants de la pluja acida són el diòxid de sofre (SO 2) i els òxids de nitrogen (N 2O 3 i N 2O 5) que es generen amb la combustió dels combustibles fòssils, i que en combinació amb la humitat i l’aigua de la pluja produeixen microgotetes d’ àcid gas out sulfúric (H 2SO 4) i àcid nítric (HNO 3) que cremen les fulles de la vegetació i per això afecta bàsicament els ecosistemes vegetals, com ara els boscos, tot i que pot arribar a afectar també llacs i embassaments.

És un fenomen que al llarg de la història de la Terra havia ocorregut molts de cops de manera espontània com per exemple a causa de les erupcions volcàniques però que s’han vist accelerades i sovintegen d’ençà que l’era industrial ha dut a terme una crema en massa dels recursos de matèria orgànica del planeta. Els efectes de la pluja contaminada, poden convertir un exuberant bosc en un cementiri electricity word search pdf de troncs morts. El diòxid de sofre i els òxids de nitrogen que cauen en forma de pluja, s’instal·len sobre les fulles dels vegetals i actuen com un àcid perforant i matant al seu pas les plantes, arbres, flors…