Còlon – viquipèdia, l’enciclopèdia lliure hp gas online

########

El subministrament arterial al còlon ve de branques de l’ artèria mesentèrica superior (AMS) i l’ artèria mesentèrica inferior (AMI). El flux entre aquests dos sistemes es comunica a través d’una artèria marginal que corre paral·lela al còlon al llarg de tota la seva extensió. Històricament s’ha cregut que l’arc de Riolan, o l’artèria mesentèrica divagant, és un vas variable que connecta l’AMS proximal a l’AMI proximal i que pot ser d’una importància capital si un dels dos vasos queda oclòs. Tanmateix, estudis recents duts a terme amb una gas leak explosion tecnologia d’imatgeria cada vegada millor han posat en dubte l’existència d’aquest vas, i alguns experts apel·len a l’abolició d’aquests termes de la literatura mèdica futura.

El drenatge limfàtic del còlon sencer i els dos terços proximals del recta es fa als ganglis limfàtics paraaòrtics, que després drenen a la cisterna quilífera. La limfa del recte restant i l’ anus pot o bé seguir la mateixa ruta, o bé drenar als ganglis ilíacs i inguinals superficials. La línia pectínea només marca de manera aproximada aquesta transició.

El còlon ascendent, situat a la banda dreta de l’abdomen, mesura uns 25 centímetres de llarg. [1] És la part del còlon que va del cec a la flexura hepàtica (el viratge del còlon al costat del fetge). És retroperitoneal en la majoria d’ humans. En els animals remugants pasturadors gas density units el cec es buida al còlon espiral. Anteriorment, està relacionat amb els enrotllaments de l’ intestí prim, la vora dreta de l’ epipló gran i la paret abdominal anterior. Posteriorment, està relacionat amb l’ ilíac, el lligament iliolumbar, el quadrat lumbar, el múscul transvers de l’abdomen, el diafragma a l’extrem de l’última costella; els nervis laterals cutani, ilioinguinal i iliohipogàstric; les branques ilíaques dels vasos iliolumbars, la quarta artèria lumbar i el ronyó dret.

El còlon transvers és la part del còlon que va de la flexura hepàtica fins a la flexura esplènica (el viratge del còlon al costat de la melsa). El còlon transvers penja de l’ estómac, al qual està unit per electricity labs high school una ampla banda de teixit anomenat epipló gran. Al costat posterior, el còlon transvers està connectat a la paret abdominal posterior per un mesenteri conegut com a mesocòlon transvers.

Els dos terços proximals del còlon transvers és perfòs per l’ artèria còlica mitjana, una branca de l’artèria mesentèrica superior, mentre que el terç posterior és regat per branques de l’artèria mesentèrica inferior. L’àrea divisòria entre aquests dos regs sanguinis, que representa la divisió embriològica entre l’ intestí mitjà i l’ intestí distal, és una àrea sensible a la isquèmia.

El còlon descendent és la part del còlon que va de la flexura esplènica fins al principi del còlon sigmoide. La funció del còlon descendent a l’aparell digestiu gas weed strain és emmagatzemar aliment que després serà buidat al recte. És retroperitoneal en dos terços dels humans. En l’altre terç, té un mesenteri (habitualment curt). El subministrament arterial prové de l’ artèria còlica esquerra.

Una variació de l’anatomia normal del còlon es dóna quan es forma un bucle addicional, resultant en un òrgan més llarg del normal. Aquesta condició, denominada còlon redundant, típicament no té cap conseqüència directa important sobre la salut, tot i que rarament es pot produir vòlvul, provocant una obstrucció i requerint atenció mèdica immediata. [2] Una conseqüència indirecta important sobre la salut és que l’ús d’un colonoscopi adult estàndard és difícil, i en alguns casos impossible, quan hi ha un còlon redundant, tot i que variants especialitzades de l’instrument (incloent-hi la varietat pediàtrica) resulten útils per resoldre aquest problema. [3] Funció [ modifica ]

L’ intestí gros ve després de l’ intestí prim al tracte digestiu, i mesura aproximadament 150 centímetres de llargada. Tot i que hi ha diferències en l’intestí gros d’un organisme a l’altre, l’intestí gros s’encarrega principalment d’emmagatzemar residus, recuperar aigua, mantenir l’ equilibri hídric i absorbir algunes vitamines, com per exemple p gaskell la vitamina K.

Quan el quim arriba a aquest tub, gairebé tots els nutrients i un 90% de l’aigua han estat absorbits pel cos. En aquest punt list of electricity usage by appliances, encara queden alguns electròlits com per exemple el sodi, el magnesi i el clor, així com carbohidrat indigeribles coneguts com a fibra alimentària. A mesura que el quim es mou per l’ intestí gros, se n’extreu la majoria de l’ aigua restant, mentre el quim és mesclat amb mucositat i bacteris coneguts com a flora intestinal, i esdevé l’excrement. Els bacteris descomponen part de la fibra alimentària per alimentar-se i creen acetat, propionat i butirat com a residus, que són utilitzats al seu torn pel revestiment cel·lular del còlon per alimentar-se. L’intestí gros no produeix enzims digestius; la digestió química es completa a l’ intestí prim, abans que el quim arribi a l’intestí gros. El pH del còlon varia entre 5,5 i 7 (entre lleugerament àcid i neutre).