Estat del benestar – viquipèdia, l’enciclopèdia lliure gas definition

##########

L’ estat del benestar és un conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles econòmicament per al sector privat. [1] Aquests serveis tenen com a finalitat maximitzar el benefici gas density and molar mass social, garantir unes condicions de vida adequades a la població (ensenyament, sanitat…) i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic (jubilació, malaltia, incapacitat…). L’estat garanteix l’accés més o menys universal a aquests serveis. Sol finançar-se a través dels impostos directes progressius per tal de contribuir a una veritable redistribució de la riquesa. [1]

L’estat del benestar es diferencia del sistema liberal absolut, que refusa qualsevol intervenció de l’estat i que confia la responsabilitat a la iniciativa privada i la beneficència de fundacions i esglésies. Els sistemes europeus són mixts i la repartició de les tasques entre l’estat i el privat hi és el resultat de compromisos polítics entre les ideologies vigents i els recursos financers disponibles.

El primer estat del benestar sorgeix del sistemes gas constant for helium d’assegurament establert per Otto von Bismarck a Alemanya al segle XIX. Seguidament els països escandinaus van establir sistemes mutualistes que a poc a poc es varen anar integrant power outage houston reliant durant la primera meitat del segle XX, i després de la seva crisi arran de la gran depressió dels anys 1930 es van desenvolupar un cop acabada la Segona Guerra Mundial, [2] especialment liderats per les reformes proposades per Sir William Beveridge, qui va establir un sistema d’assegurança nacional per fer front a les necessitats socials. S’havia constatat que el capitalisme desenfrenat va ser una de les causes majors de les dues guerres mundials i que calia un sistema més equilibrat per tal de prevenir un nou malestar social generalitzat. [3]

Amb la crisi financera global del 2007-2015 molts estats van tenir problemes pressupostaris. Organismes com gas jet compressor la Comissió Europea o el Fons Monetari Internacional van exigir reformes per tal de reduir la despesa pública dels serveis socials en nom d’una imprescindible austeritat. Molts observadors ans al contrari van veure en la creixent disparitat entre rics i pobres no solament una injustícia sinó un risc per a la cohesió social. [4] Tot i el FMI s’adona que electricity and magnetism connect to form l’austeritat crea un problema més gran que el que vol resoldre. [5] [6] El model modern [ modifica ]

El sistema del benestar modern és principalment distingit de formes més primerenques d’alleujament de pobresa pel seu caràcter universal. La institució d’ assegurança social dins Alemanya sota Bismarck era una plantilla influent. Alguns esquemes van ser basats en gran part en el desenvolupament d’autònom[privat?], provisió mutualista de beneficis. Altres van ser fundats en provisió estatal. En un l’assaig Ciutadania i Classe Social (1949) del sociòleg britànic Thomas Humphrey Marshall va identificar un estat de benestar modern com a combinació distintiva de democràcia, social, i capitalisme, argumentant que la ciutadania ha de *encompass accés a social, així com a drets polítics i civils. Els exemples de tals estats gasket t 1995 són Alemanya, els països nòrdics, els Països Baixos, Uruguai, Nova Zelanda i el Regne Unit en els 1930’s. Des d’aquell temps, el terme estat de benestar s’aplica només a estats on els drets socials són acompanyats per drets civils i polítics.

A la Gran depressió, que va portar atur i misèria a milions de persones, era instrumental en el moviment a l’estat de benestar dins molts països.[?] Durant la Gran depressió, l’estat de benestar va ser vist[on? per a qui?] com a manera del mig gas x directions entre els extrems de comunisme i l’absoluta no-intervenció per part de l’Estat (conegut com a laissez-faire; deixeu fer) del capitalisme. [7] Després del període de la Segona Guerra Mundial, molts països dins Europa van moure de provisió parcial o selectiva de servei socials a relativament bressol comprensible-a-cobertura greu de la població.[?]

Bloc nòrdic (Suècia, Finlàndia, Dinamarca i Noruega): També anomenat socialdemòcrata, per la gran força electricity invented in homes d’aquesta opció política en els governs dels països nòrdics. La tasca d’aquests estats és motivada per objectius igualitaris i redistributius, impulsats a través de polítiques universals. Per a aconseguir aquests objectius la despesa pública i la implicació de l’Estat en tots els camps és força important. [8] Bloc continental europeu [ modifica ]

Bloc continental ( Alemanya, Àustria, Bèlgica, França i Països Baixos): Tot i mantenir un alt nivell de despesa pública, els efectes de l’estat de benestar continental no comporten cap canvi en l’estratificació social. De fet, es tracta d’un sistema reproductor de les desigualtats socials. Les polítiques públiques no són universals sinó selectives i els nivells de cobertura varien, depenent sobretot, de la posició dins el mercat laboral. El principi a garantir no és la igualtat sinó la seguretat davant posicions febles dins el mercat laboral. [8] A Alemanya es va desenvolupar el concepte de «l’economia de mercat social» que vol integrar el millor d’ambdós mons 7 gas station: l’eficiència del mercat lliure, sense caure en el darwinisme anglosaxó i la protecció social justa, sense caure en el totalitarisme gas definition state of matter comunista. [9] Bloc anglosaxó [ modifica ]

Irlanda i Regne Unit: També dit liberal, aposta per un estat assistencial, que sigui la darrera xarxa de protecció al ciutadà quan totes les altres fallin. La confiança en les forces de mercat és molt superior a les dels altres models, i es considera que les interferències de l’Estat han de ser mínimes i destinades únicament a corregir les fallides del mercat. Desenvolupen un baix nivell de despesa pública i una cobertura realment baixa en els serveis. [8] Bloc mediterrani [ modifica ]

Format per Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal: Els països del sud d’Europa són el darrer bloc a entrar dins els estudis 3 gas laws dels sistemes d’estat de benestar donat que aquest arriba de manera tardana a la zona mediterrània. La presència de dictadures a la segona meitat del segle XX va provocar un desenvolupament mancat de’estructures de benestar, el que donà com a resultat uns sistemes socials basats en les estructures socials i familiars. L’estat té poc poder trencador de les estructures socials. Tot i que a Itàlia la democràcia va arribar molt abans que als altres tres països, la importància de les estructures criminals mafioses que debiliten l’acció estatal i les similituds en l’estructura social (especialment familiar) ens porten a incloure’l dins aquest grup de països. [8] Si s’analitza zyklon b gas canister for sale la despesa pública social per habitant com a indicador del seu desenvolupament, es veu que Catalunya, Espanya, Grècia i Portugal tenen la despesa més baixa de la Unió Europea dels Quinze. [10] Vegeu també [ modifica ]

• ↑ Schubert, Klaus « Soziale Marktwirtschaft» (en alemany). Das Politiklexicon (Lèxic de política). Bundeszentrale für politische Bildung (Centre de formació política del govern federal), 2011 [Consulta: 29 gener del 2015]. « Der Aufbau eines Sozialstaates als Korrektiv kapitalistischen Wirtschaftens ist aus Sicht der S. M. notwendig, weil die sozialen Verwerfungen des ungehemmten Kapitalismus wesentlich mit zu den politischen Erschütterungen und den beiden Weltkriegen in der ersten Hälfte des 20. Jahrhunderts beitrugen gas upper stomach. (trad.: Del punt de vista de l’economia de mercat social, la Construcció d’un Estat social és necessari per tal de corregir el capitalisme que en la seva forma desenfrenada va contribuir de manera essencial a les catàstrofes que van ser les dues guerres mondials a la primera meitat del segle XX)»

• ↑ Crespo, Teresa « L’Estat del benestar viable». El Periódico, 12 setembre 2014 ( 2014-09-12). «Em pregunto per què sorgeixen tantes veus argumentant que l’Estat del benestar no és viable i advocant per reduir, i fins i tot destruir electricity physics definition, un model concebut per aconseguir una societat més equitativa que es va començar a construir fa uns anys i que no està ni tan sols plenament desenvolupat.»